15 d’abr. 2012
VALORS DE CVM
Valors de CVM:
La partícula cvm pot funcionar com a preposició en una oració o pot fer de conjunció i,per tant,serveix per introduir diferents classes d'oracions subordinades.
a)Com a preposició va aompanyada d'un ablatiu i es tradueis per amb:
Venit cvm suis copiis postero die C.Fabius---- G.Fabi va venir amb les seves
tropes l'endemà.
b)Com a conjunció pot tenir els valors següents:
-Valor temporal:quan.El verb va en indicatiu:
Nec enim Herculi nocere Deianira voluit,cvm ei tunicam sanguine Centauri
dedit----Deianira no volgué perjudicar Hèrcules quan li donà la túnica tacada de
sang del Cetaure.
-Valor causal:ja que,perquè,com que.El verb va en present o en pretèrit perfet de
subjuntiu.
Cvm vita sine amicis insidiarum et metus plena sit,ratio ipsa monet
amicitias comparare,----com que la vida sense amics és plena de paranys i
d'ensurts,la raó mateixa ens aconsella buscar amistats.
-Valor temporal-causal.El verb va en pretèrit imperfet o plusquamperfet de
subjuntiu.Aquestes oraciones s'anomenen de dues maneres:temporals-causals o
de cvm històric.
El cvm històric es pot traduir de diverses maneres:
conjunció cvm +
Exemple:
Cvm iam omnia a) facerent ,domum reverterunt.
b) fecissent
a) en fer...
b) en haver fet ...
VALORS DE QVOD
En llatí quod pot fer la funció de pronom relatiu i també pot ser una conjunció.
Quan és un pronom relatiu, porta davant un antecedent i forma una oració subordinada de relatiu.
En canvi, quan és una conjunció pot tenir valor final i valor causal:
*Valor final: només quan a la proposició final hi ha un comparatiu. Es tradueix per perquè, a fi de, per tal que i per tal de (per + infinitiu)
*Valor causal:
1.Amb indicatiu: es tradueix per perquè o ja que
2. Amb subjuntiu: es tradueix per perquè, amb el pretext que...
ADVERBIALS CONCESSIVES
Les oracions subordinades adverbials concessives: exposen un obstacle a allo que es diu la proposició principal, a pesar del qual es fa l' acció de la proposició principal.Poden anar en indicatiu i en subjuntiu.A la proposició principal pot apareixer tamen, attamen, nihilominus, tanmateix, aixo no obstat, en correlació amb la conjunció concessiva.
INDICATIU:
-Quamquam: encara que, tot i + infitiu, tot i que, a pesar que, a pesar de
-Tametsi: encara que
SUBJUNTIU:
-Quamuis:encara que, suposant que
-Licet:encara que, suposant que
-Ut: encara que , suposant que
-Cum:encara que, suposant que
INDICATIU I SUBJUNTIU:
-Etsi: encara que
-Etiamsi: encara que
INDICATIU:
-Quamquam: encara que, tot i + infitiu, tot i que, a pesar que, a pesar de
-Tametsi: encara que
SUBJUNTIU:
-Quamuis:encara que, suposant que
-Licet:encara que, suposant que
-Ut: encara que , suposant que
-Cum:encara que, suposant que
INDICATIU I SUBJUNTIU:
-Etsi: encara que
-Etiamsi: encara que
ADVERBIALS CONDICIONALS
La subordinació adverbial condicional
Expressen una condició del compliment de la qual depèn que es faci o no allò que es diu a la proposició principal. Poden anar en mode indicatiu i en mode subjuntiu.
- SI (NON) = si (no)
- NISI (NI) = si no, si no és que
- SI (NON) = si (no)
- NISI (NI) = si no, si no és que
Ex: Si uis pacem, para bellum.
ADVERBIALS FINALS
Subordinades Adverbials Finals.
Els elements relacionants són UT i NE.
Expressen la finalitat o la intenció amb què es fa allò que s'afirma a la proposició principal.
Van en mode subjuntiu:
-UT: per (+inf.), perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de.
-QUO ( només quan a la proposició final hi ha un comparatiu): per (+inf.), perquè, a fi de, per tal que, per tal de.
-NE: per no (+inf.), perquè no, a fi que no, a fi de no, per tal que no, per tal de no.
La finalitat també es pot expressar:
Girs finals: -en gerundi o gerundiu en acusatiu amb ad.
-en gerundi o gerundiu en genitiu amb causa o gratia.
-en supí en -um.
-amb el participi de futur en -urus.
-amb una proposició de relatiu amb el verb en subjuntiu( que pot tenir valor final.
Exemple: Caesar legatos mittit ut pacem peterent.
O= S Caesar
V mittit
CD legatos
CC= O. Sub. Adv. Final (ut) = S (illi)
V petenent
CD pacem
Exemple girs finals: Caesar legatos mittit ad pacem pentendam.
O= S Caesar
V mittit
CD legatos
CC= girs finals – ad pacem petendam
Traducció: César envia ambaixadors perquè demanin pau.
ADVERBIALS CONSECUTIVES
expressen la consequència d'allò que es diu a la proposició principal. poden anar amb subjuntiu:
Ut/Non ------ QUE , QUE NO.
Solen duur correlacions del tipus (ita , adeo, sic .)
Ut/Non ------ QUE , QUE NO.
Solen duur correlacions del tipus (ita , adeo, sic .)
SUBORDINACIÓ ADVERBIAL
Les oracions subordinades adverbials equivalen a un adverbi , o com a cc;
ja que expressen una circumstància de temps , de lloc , de causa ... de l'oració principal.
Les oracions subordinades adverbials són les següents:
* finals
* consecutives
*causals
* temporals
ja que expressen una circumstància de temps , de lloc , de causa ... de l'oració principal.
Les oracions subordinades adverbials són les següents:
* finals
* consecutives
*causals
* temporals
PARTICIPIS
Participi concertat: funciona talment com un adjectiu; concordaamb gènere i cas amb el substantiu o pronom de la frase.
Participi absolut: és un substantiu o pronom en ablatiu que s'analitza com a substantiu. Participi en ablatiu, que hi concerta i s'analitza com a verb. Formen una construcció sintàctica que equival a una oració subordinada adverbial. Pot dur tot tipus de complements.
Participi absolut: és un substantiu o pronom en ablatiu que s'analitza com a substantiu. Participi en ablatiu, que hi concerta i s'analitza com a verb. Formen una construcció sintàctica que equival a una oració subordinada adverbial. Pot dur tot tipus de complements.
INTERROGATIVES INDIRECTES
Les Interrogatives indirectes:
Les interrogatives indirectes,són una classe d'oracions substantives,que fan una pregunta a través d'una afirmació.
Com podem identificar aquestes oraciones?
-El verb va en subjuntiu.
-Poden anar introduïdes per un
o bé per una partícula
-ne(si)
-nonne (potser si)
Exemple:
Nescio redieritne filius meus iam,an nondum,dumum (ne ;és l'enclítica)
ORACIONS SUBORDINADES DE RELATIU
ORACIONS SUBORDINADES DE RELATIU
Les oracions subordinades de relatiu es troben incloses dins la oració principal i van introduïdes per un pronom relatiu (en llatí qui, quae, quod). El pronom té un antecedent que és la paraula a la qual es refereix el pronom relatiu. L'antecedent i el pronom relatiu han de concordar en gènere i nombre però no necessariament en cas. L'oració subordinada de relatiu equival a un adjectiu, per tant, són un adjectiu en forma d'oració.
*Exemple d'oració subordinada de relatiu:
El llibre (que vaig llegir) és barat
-Subjecte de l'oració principal: el llibre
-Verb de l'oració principal: és
-Atribut de l'oració principal: barat
-Oració subordinada de relatiu:
subjecte: jo
-Verb: vaig llegir
-Complement directe: que
L'oració subordinada de relatiu que a l'exemple està entre parèntesi es pot substituir per un adjectiu: El llibre vell és barat. El llibre que està a la meva habitació és barat.
ORACIONS D'INFINITIU
Oracions d'infinitiu
1.1 Definició:
L'infinitiu es defineix com substantiu verbal neutre. Com a substantiu exerceix les funcions de subjecte o complement directe; com a verb expressa temps i veu, tendrà subjecte i podrà/deurà portar els seus complements.
1.2 Sintaxi:
Les construccions que l'infinitiu presenta en llatí son: infinitiu sense subjecte propi, infinitiu amb subjecte propi i la construccio personal.
Infinitiu sense subjecte propi.
L'infinitiu no compta amb subjecte propi, bé perque el seu subjecte és el mateix que el del seu verb principal, o bé perquè es tracta d'un subjecte indeterminat. En aquest cas l'infinitiu es tradueix pel nostre infinitiu.
Ex: Multis displicet philosophari.
L'infinitiu amb subjecte propi.
L'infinitiu porta un subjecte en acusatiu. A la traducció, l'oració d'infinitiu ha d'anar introduïda per la subjunció “que”.
Ex: Credo discipulos laborare.
Construcció personal.
Són construccions en què l'infinitiu depèn sempre de verbs en veu passiva, i en què el subjecte del verb principal (en nominatiu) és també el subjecte de l'infinitiu. Per a la seva traducció, passarem el verb principal passiu a passiva impersonal, i d'ell farem dependre l'oració d'infinitiu, introduïda per 'que', amb el nominatiu com a subjecte.
Ex: Videor mihi sero adventurus esse.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)