RELATIUS

Ve't aquí el pronom relatiu:

cas                 SG                                   PL
             m        f        n              m            f            n
Nom.   qui    quae  quod         qui         quae      quae
Acu.    quem quam quod         quos      quas      quae
Gen.    cuius cuius cuius         quorum quarum quorum
Dat.    cui     cui     cui            quibus    quibus   quibus
Abl.     quo   qua    quo           quibus    quibus   quibus

LLATINISMES XI

105: Opus citatum: Obra citada. Com hem vist abans, l'autor (opus citatum) ja feia referència a la crisi anys abans que esclatés.

106: Opus dei: Obra de Déu.Tinc una amiga que l'han acceptat a l'Opus Dei.

107: Panem et circenses: Pa i espectacles. La població està contenta si té panem et circenses.

108: Paterfamilias: Pare de familia. En Marc és el pater familias.

109: Peccata minuta: Faltes sense importància. No et preocupis, això és peccata minuta.

110: Per capita: Per cap. La renda per capita va baixant cada any.

111: Per saecula saeculorum: Pels segles dels segles. Em va preguntar si hi tornava i li vaig dir que no per saecula saeculorum.

112: Per se: De per si. El problema s'explica per se.

113: Persona non grata: Persona no benvinguda. Vàrem declarar el seu gendre persona non grata.

114: Placebo: Et complauré. El metge li donà un placebo que li funcionà molt bé.

115: Placet: Aprovació. L'obra té el placet de tota la directiva.

116. Plus: més: Va demanar un plus de sou.

117. Post data (abreujat p.d): després de la data: La meva mare em va escriure i al final posava; PD:Pensa a dur el pa

118. Post Meridiem (abreujat p.m): després del migdia:

119. Post mortem: Després de la mort: post mortem no hi ha res.

120. Quid: raó, causa, ecència: el quid del problema fou que no va ser sincer

121. Quid pro quo: una cosa a canvi d'una altra:L'ambaixador va fer una declaració per rectificar, el malentès havia estat un quid pro quo sense importància.

122. Quòrum: (majoria) dels quals, necessaris per a aprovar alguna cosa: No es va poder celebrar la reunió per manca de quorum.

123. Rara avis: au rara: Aquesta persona és una rara avis; fa coses estranyes.

124: Referèndum: el que es consulta: Per consultar aquest tema tan polèmic, els polítics varen convocar un referèndum.

125: Rèquiem: descans:La missa de rèquiem es va interpretar per Tots Sants.

126. Requiescat in pace (abreujat rip): descansa en pau: A la làpida van posar: Et trobarem a faltar, RIP

LLATINISMES XII

Rigor mortis:Rigidesa de la mort. Ex.Trobaren el mort en estat de rigor mortis

Roma locuta,causa finita:En haver parlat Roma, s'ha acabat la discussió.

Ex. N'Antònia ha dit no! i Roma locuta, causa finita.

Sancta sanctorum:El lloc més sagrat dels llocs sagrats. Ex.Vaig anar a l'església de Sant Pere de Roma, sancta sanctorum.

Sènior(abreujat sr.):Vell. Ex. En Joan sènior és el pare d'en Joan.

Sic: Així. Ex. Va dir que era un retrassat mental (sic).

Sigla:Lletres inicials.Ex. Les sigla de societat anònima són S.A.

Sine die:Sense data.Ex. En Miquel ha ajornat la reunió sine die.

Sine nobilitate:SNOB-persona sense noblesa.Ex.Nosaltres som uns snobs.

Sine qua non:Sense la qual no(condició).Ex. El llapis és conditio sine qua non per entrar a fer l'examen.

Statu quo:L'estat pel qual.Ex. Amb l'statu quo actual,no es pot preparar res.

Status(diec estatus):Posició (social).Ex.La societat està dividida en status.

LLATINISMES XIII

138.Stricto sensu: En sentit estricte. Ex: El professor va dir que la pregunta era incorrecta stricto sensu.

139.Sub iudice: Sota el jutge. Ex: El cas esteia sub iudice.

140.Sui generis: De la seva pròpia raça, espècie unica. Ex: N'Antònia és un personatge sui generis.

141.Summum: La part més alta, el “colmo”. Ex: Això que fa aquest al·lot ha estat el summum del problema.

142.Superàvit: Sobrança. Ex: L'ajuntament ha tengut un superàvit de 100.000€

143.Sursum corda: Amunt els cors. Ex: Falten dues setmanes perque comencin ses vacances, sursum corda.

144.Tabula rasa: Taula en blanc. Ex: Va entregar l'examen tabula rasa.

145.Timeo danaos et dona ferentes: Tem els danaus fins i tot quan porten regals. Ex: Avui em fa molt de cas, timeo danaos et dona ferentes.

146.Totum revolutum: Tot revolucionat. Ex: Quan va entrar a la classe esteien totum revolutum.

147.tu quoque, fili mi?: Expressió utilitzada per Juli Cesar quan va ser assassinat al senat pels senadors incluït el seu fillastre. Tu també fill meu?. Ex: El directiu es va sentir traït per tots i va dir al seu parent: tu quoque fili mi?

148.Ubi sunt?: On son? Ex: Ubi sunt aquells temps feliços?

LLATINISMES XIV

-Ultimátum: darrer avís.

N'Antònia mos ha fet un ultimátum: si no aprovam aquest examen, suspendrem tots.

-Urbi et orbi: a la ciutat i al món, bendició del papa que el fa a la ciutat i a tot el món.

El papa va sortir al balcó i va fer una bendició urbi et orbi.

-(ut) infra: com més avall, estrictament xerrant.

Assenyalarem exemples d'això (ut) infra.

-(ut) supra: com més amunt, estrictament xerrant.

Assenyalarem exemples d'això (ut) supra.

-Vade mecum: “vina amb mi”.

Vàrem comprar un vade mecum antic.

-Vade retro: torna enrera.

No vui sebre res de drogues, vade retro.

-Vae victis: Ai dels vençuts!

Vae victis, si perdeu.

-Vale: Adéu.

Fins demà, vale.

-Velis nolis: vulguis o no vulguis.

Guida, has de menjar taronges, velis nolis.

-Verba volant, scripta manent: les paraules volen, l'escrit queda.

Dóna-m'ho per escrit: verba volant, scripta manent.

LLATINISMES XV

Veni, vidi, vici: “Vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer”. Exemple de laconisme per expressar la rapidesa i eficàcia en una acció. Va ser el part que va donar Cèsar al Senat en comunicar la seva victòria en el Pont.
Va aprovar l'examen en 5 minuts, Veni, vidi, vici.
verbigràcia: “Per exemple”. M'agrada la carn,verbigràcia conill.
versus: “En” contra de “, enfront de”. Michael Jackson versus Elvis Presley
viacrucis: "El camí de la creu”. Pujada de Crist al Calvari amb la creu a coll. S'utilitza amb el sentit de recorregut penós o aflicció continuada. Aquest curs escolar ha estat un viacrucis.
 vice: “En lloc de”. Se sol usar com a prefix fonamentalment de càrrecs: «vicepresident». El vicedirector va negar-se a acceptar la nova llei.
vice versa: “A l’inrevés”, “al contrari”. Pot aparèixer escrit en dues paraules o en una sola. Anirem a agafar pomes i després peres o vice versa.
vis comica: “Força còmica”, “facultat de fer riure”. El monologuista té una gran vis comica.
viva voce: “De viva veu”. El capellà feia el seu sermó viva voce.
vox populi: “Veu del poble”, “rumor popular”.És vox populi que el govern ens enganya.

TEMPS FORMATS AMB EL TEMA DE PERFET

TEMPS DE PERFET

Entenem per temps de perfet els que assenyalen una acció acabada, que són aquests cinc: pretèrit perfet d'indicatiu i subjuntiu, pretèrit plusquamperfet d'indicatiu i subjuntiu i futur perfet.

**Per fer aquests temps no hi ha distincions entre les diferents conjugacions, és a dir, no tenim vocals d'unió diferents per a cada conjugació. Simplement agafam la forma de l'enunciat acabada en -I, li llevam aquesta I i ja obtenim l'arrel. Fins i tot el verb SVM en aquest sentit és regular: la forma FVI, sense la I (=FV) té sempre la mateixa arrel per a tots els temps verbals de perfet.

1. Pretèrit perfet d'indicatiu: s'agafa l'arrel de perfet i s'hi afegeixen les desinències especials.

Primera persona singular	i
Segona persona singular	isti
Tercera persona singular	it
Primera persona plural	imus
Segona persona plural	istis
Tercera persona plural	erunt/ere

2. Pretèrit perfet de subjuntiu: s'agafa l'arrel de perfet i s'hi afegeix ERI + les desinències actives.
   
3. Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu: afegim a l'arrel de perfet ERA + desinències actives.
   
4. Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu: afegim a l'arrel de perfet ISSE + desinències actives.
   
5. Futur perfet: afegim a l'arrel de perfet ERO a la primera persona singular. A la resta afegim a l'arrel de perfet ERI + les desinències actives.

TEMPS FORMATS AMB EL TEMA DE SUPÍ

TEMES DE SUPÍ

Aquets temes s'utilitzen per fer els passius dels temes de perfet. Totes les conjuncions es fan iguals.

El singular es fa afegint √ de supí+ US(masculí), A(femení), UM(neutre)

El plural es fa afegint √ de supí+ I(masculí),AE(femení),A(neutre)

Després afegim el verb auxiliar SVM amb el seu respectiu temps verbal.

-El pretèrit perfet d'indicatiu de passiu va amb el present d'indicatiu del verb SVM.

-Ell pretèrit perfet de subjuntiu passiu va amb el present de subjuntiu del verb SVM. 

-El pretèrit plusquamperfet d'inticatiu passiu va amb el pretèrit imperfet d'indicatiu.

-El pretèrit plusquamperfet de subjuntiu va amb el pretèrit imperfet de subjuntiu.

-El futur perfet va amb el futur imperfet del verb SVM.

Exemple de veres:

AMO, AMAS, AMARE, AMAVI, AMATVM

PRETÈRIT PERFET D'INDICATIU PASSIU

Amatus, amata, amatum	sum
	es
	est
Amati, amatae, amata	sumus
	estis
	sunt

PRETÈRIT PERFET DE SUBJUNTIU PASSIU

Amatus, amata, amatum	sim
	sis
	sit
Amati, amatae, amata	simus
	sitis
	Sint

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET D'INDICATIU PASSIU

Amatus, amata, amatum	eram
	eras
	erat
Amati, amatae, amata	eramus
	eratis
	erant

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU PASSIU

Amatus, amata, amatum	essem
	esses
	esset
Amati, amatae, amata	essemus
	essetis
	essent

FUTUR PERFET PASSIU

Amatus, amata, amatum	ero
	eris
	erit
Amati, amatae, amata	erimus
	eritis
	erunt

PRETÈRIT IMPERFET D'INDICATIU

Pretèrit imperfet d'indicatiu

De la primera conjugació aquest temps verbal és per a totes les persones igual:

ARREL+A(Vocal d'unió)+BA+desinències

Per la segona i la tercera conjugació el temps verbal es fa:

ARREL+E+BA+desinències

I per la quarta conjugació i la mixta:

ARREL+IE+BA+desinències 

Exemples: 

 EN CONSTRUCCIÓ

	PRIMERA CONJ.	SEGONA CONJ.	TERCERA CONJ.	QUARTA/MX. CONJ.	SVM
1per.sg
2per.sg
3per.sg
1per.pl
2per.pl
3per.pl

 

LLATINISMES X

Memorandum: “El que cal recordar”. Vaig fer un memorandum pero no oblidar-me res el dia de l'examen.

Mens sana in corpore sano: “Una ment sana en un cos sa”. El lema dels esportistes és mens sana in corpore sano.

modus operandi: “Manera d'obrar”. El lladre té un modus operandi molt silenciós.

modus vivendi: “Manera de viure”. Els hippies tenen un modus vivendi sense preocupacions.

motu proprio: “Espontàniament” “voluntàriament”. Va contestar motu proprio.

mutatis mutandis: “Canviades les coses que han de ser canviades”, “amb els canvis necessaris”.  Mutatis mutandis, aquest govern és igual que l'anterior.

Nihil novum sub sole: “Res nou sota el sol” .La Terra segueix com sempre: nihil novum sub sole.

Non plus ultra: “No hi ha (terra) més enllà”. Passat el bosc sembla que s'acaba el món: non plus ultra.

nota bene : “Notis bé”. Anotació que es fa al final d'una carta o un escrit. Al final de la carta hi havia escrit un altre cop el seu pensament central, que començava amb un nota bene.

numerus clausus: “Nombre tancat”, “quantitat limitada”. S'utilitza en l'àmbit docent. No quedaven més places, hi havia numerus clausus.

opera prima: “Obra primera”. Primera obra d'un autor.” L'opera prima de J.K. Rowling fou Harry Potter i la pedra filosofal.

LLATINISMES IX

In vivo: en viu. Ex: Li van fer una biòpsia in vivo.
Inri: Iesum Nazareus Rex. Ex: Per més Inri també ha suspès geografia.
Inter nos: entre nosaltres. Ex: Això ha de quedar inter nos, val més no divulgar-ho.
Ipso facto: en el mateix fet. Ex:Va tenir un accident i va morir ipso facto.
Junior( abreujat JR.) :A la filla de n'Antònia li diuen Antònia JR.
Lapsus: patinada. Ex: Na Giba ha tengut un lapsus i no ha pogut contestar.
Lato sensu: sense mirar prim. Ex: Vam posar sucre lato sensu a la tortada.
Loco citato: lloc de cites bibliogràfiques. Ex: D'això ja n'hem parlat abans, vegeu el loco citato.
Manu militari: Força militar. Ex: Van entrar al país manu militari
Mare Magnum: Mar gran. Ex: Enmig del mare magnum va sortir la veritat.
Mea Culpa: Per culpa meva. El responsable del desastre va entonar el mea culpa.

LLATINISMES VIII

72. In albis: en blanc. Ex: A l'examen he quedat in albis
73. In crescendo: en augment. Ex: La crisi va in crescendo diàriament.
74. In dubio pro reo: En cas de dubte, a favor de l'acusat. Ex: Me pens que has copiat però in dubio pro reo i t'aprovaré.
75. In extremis: al límit. Ex: Va fer un gol in extremis.
76. In flagranti: Just al moment que ho fas mal fet. Ex: han agafat el lladre in flagranti.
77. In memoriam: en memòria de. Ex: Vàrem fer un acte in memoriam d'Antoni Mus
78. In mente: En la ment, en el pensament. Ex: Tenc el meu ca, cada dia, in mente.
79. In pectore: Al cor. Ex: Ho havia decidit in pectore però no ho havia dit a ningú.
80. In saecula saeculorum: Pels segles dels segles. Ex: Es varen jurar amor in saecula saeculorum.
81. In situ: Al lloc. Ex: l'aixovar va ser trobat in situ.
82. In vitro: Dins vidre. Ex: Li han fet la fecundació in vitro.

OVIDI Midas

El rei Midas havia acollit al seu palau Silè i per això Bacus va concedir a Midas allò que destitgés. Ell va triar que tot el que toqués es convertís en or, però la cosa no va resultar tan senzilla com semblava, perquè el menjar i beure també es tornaven or. Així, per desfer-se de l'encanteri, Bacus li va dir que s'havia de banyar al riu Sardes.
Midas va jutjar també una disputa entre el déu Apol·lo i Pan. Apol·lo tocava la lira i Pan la flauta. Com que Midas va preferir la flauta, per això Apol·lo va fer que les orelles li tornessin d'ase. Procurava dissimular-ho amb la corona i només ho sabia el seu criat que li tallava els cabells, el qual va amagar el secret en un forat fet dins la terra. Però quan bufava el vent, unes canyes que hi havia devora el forat xiuxiuejaven el secret de les orelles de Midas.

OVIDI Acis, Galatea i Polifem

 El ciclop Polifem estava enamorat de la bella Galatea, la qual, però, estimava el jove Acis.
Un dia Polifem va veure els dos amants junts al bosc i, en un atac de gelosia, va matar Acis. Aquest es va convertir en un riu.

PRONOMS FÒRICS I D'IDENTITAT

PRONOMS FÒRICS I D'IDENTITAT

Els pronoms fòrics indiquen una referència a coses que ja s'han dit (anafòrics) o que s'esmentaran (catafòrics). Els d'identitat identifiquen l'autor d'alguna cosa o marquen d'alguna manera l'autoria.

IS, EA, ID ( AQUEST, AQUESTA, AIXÒ)

	SG			PL
	M	F	N	M	F	N
NOM	Is	Ea	id	Ei	Eae	ea
ACU	Eum	Eam	id	Eos	Eas	ea
GEN	eius			Eorum	Earum	eorum
DAT	ei			eis/iis
ABL	Eo	Ea	eo	eis/iis

IPSE, IPSA, IPSVM (ELL MATEIX, ELLA MATEIXA, ALLÒ MATEIX, JO MATEIX, ETC)

	SG			PL
	M	F	N	M	F	N
NOM	Ipse	Ipsa	ipsum	Ipsi	Ipsae	ipsa
ACU	Ipsum	Ipsam	ipsum	Ipsos	Ipsas	ipsa
GEN	ipsius			Ipsorum	Ipsarum	ipsorum
DAT	ipsi			ipsis
ABL	Ipso	Ipsa	ipso	ipsis

IDEM, EADEM, IDEM ( ELL MATEIX, ELLA MATEIXA, ALLÒ MATEIX)

Està format a partir del pronom IS, EA, ID + la partícula DEM (però M davant D es transforma en N).

	SG			PL
	M	F	N	M	F	N
NOM	Idem	Eadem	idem	Eidem	Eadem	Eadem
ACU	Eundem	Eandem	idem	Eosdem	Easdem	eadem
GEN	eiusdem			Eorundem	Earundem	eorundem
DAT	eidem			eisdem/iisdem
ABL	Eodem	Eadem	eodem	eisdem/iisdem

NUMERALS

Numerals

En llatí els numerals 1, 2 i 3 es declinen; a partir del número 4 són indeclinables i una mateixa forma serveix per a tots els casos.

No tenen vocatiu.

NÚMERO 1

Masc. Fem. N

Nominatiu	unus	una	unum
Acusatiu	unum	unam	unum
Genitiu	unius	unius	unius
Datiu	uni	uni	uni
Ablatiu	uno	una	uno

NÚMERO 2

Masc. Fem. N

Nominatiu	Duo	duae	duo
Acusatiu	duos	duas	duo
Genitiu	duorum	duarum	duorum
Datiu	duobus	duabus	duobus
Ablatiu	duobus	duabus	duobus

NÚMERO 3

Masc./ Fem. N

Nominatiu	tres	tria
Acusatiu	tres	tria
Genitiu	trium
Datiu	tribus
Ablatiu	tribus

PRONOMS DEMOSTRATIUS

PRONOMS DEMOSTRATIUS

Els demostratius indiquen distància entre l'emissor o el receptor i l'objecte o persona de la qual es parla.

HIC, HAEC, HOC. ( AQUEST, AQUESTA, AIXÒ)

Màxima proximitat, punt de vista de l'emissor

	SG			PL
	M	F	N	M	F	N
NOM	hic	haec	hoc	hi	hae	haec
ACU	hunc	hanc	hoc	hos	has	haec
GEN	huius			horum	harum	horum
DAT	huic			his
ABL	hoc	hac	hoc	his

ISTE, ISTA, ISTUD. (AQUEIX, AQUEIXA, AÇÒ)

Proximitat mitjana, punt de vista del receptor

	SG			PL
	M	F	N	M	F	N
NOM	iste	ista	istud	isti	istae	ista
ACU	istem	istam	istud	isti	istas	ista
GEN	istius			istos	istarum	istoum
DAT	isti			istis
ABL	isto	ista	isto	istis

ILLE, ILLA, ILLUD. ( AQUELL, AQUELLA, ALLÒ)

Llunyania, evocació del referent, que no hi és

	SG			PL
	M	F	N	M	F	N
NOM	ille	illa	illud	illi	illae	illa
ACU	illum	illam	illud	illos	illae	illa
GEN	illius			illorum	illarum	illorum
DAT	illi			illis
ABL	illo	illa	illo	illis

PRONOMS PERSONALS

Els pronoms personals tenen la funció de substituir un nom propi. Els pronoms personals no tenen vocatiu. La tercera persona no té nominatiu perquè anteriorment era reflexiu, però pren el nominatiu d'un altre pronom, com ara el demostratiu ILLE, ILLA, ILLVD o bé l'anafòric IS, EA, ID.

JO (primera persona singular)
Nominatiu	ego
Acusatiu	me
Genitiu	mei
Datiu	mihi
Ablatiu	me/mecum

TU (segona persona singular)
Nominatiu	tu
Acusatiu	te
Genitiu	tui
Datiu	tibi
Ablatiu	te/tecum

ELL / ELLS(tercera persona singular i plural)
Nominatiu	(ille/illa; illi/illae)
Acusatiu	se/sese
Genitiu	sui
Datiu	sibi
Ablatiu	se/sese/secum

NOSALTRES (primera persona plural)
Nominatiu	nos
Acusatiu	nos
Genitiu	nostrum/nostri
Datiu	nobis
Ablatiu	nobis/nobiscum

VOSALTRES (segona persona plural)
Nominatiu	uos
Acusatiu	uos
Genitiu	uestrum/uestri
Datiu	uobis
Ablatiu	uobis/uobiscum

ADVERBIALS TEMPORALS

Aquestes oracions indiquen el temps en què es verifica allò dit en l'oració principal. Poden expressar també duració i freqüència. El mode més corrent és indicatiu. Les conjuncions temporals són:

CUM - en indicatiu: es fa servir en indicatiu quan té purament sentit temporal.
CUM en subjuntiu - combina el sentit temporal amb un matís causal (cum històric)

• ús de l'imperfet quan l'acció és contemporània a l'anterior.
• ús del plusquamperfet quan l'acció és anterior.

Altres conjuncions

• antequam, priusquam: abans que
• postquam: després que
• ubi: quan
• ut, simul ac, statim ac: tan prest com

Traducció: El cum històric es tradueix al català com un gerundi simple si el verb està en imperfet i com un gerundi compost quan el verb està en plusquamperfet.

Ex.

Cum rosam uiderat, tum incipere uer arbitrabatur. (Ciceró)

Després que havia vist una rosa, pensava que començava la primavera.

ADVERBIALS CAUSALS

Les oraciones subordinades adverbials causals expressen la causa o el motiu pel qual es fa allò que es diu a la proposició principal.Poden anar en indicatiu o en subjuntiu.Quan el verb està en indicatiu l'element relacionant és quod,que significa(perquè,ja que) i quia,quoniam i quando que també signifquen el mateix que quod.Quan el verb està en subjuntiu l'elemnt relacionant és quod(perquè,amb el pretext de subjitivitat), non quod, non quo, cum(com que..)

Exemple: Caesar pacem petivit quod milites frumento carebant.

O-S Caesar

V petivit

CD pacem

CC sub. adv. causal (quod)----------S milites V carebant CRV frumento

Traducció- Cèsar va demanar la pau,perquè els soldats pasaven gana de blat.

LLATINISMES VII

Festina lente: Fe via a poc a poc. Ex: Frissava i em vaig deixar la mitat de les preguntes, el professor em va dir: La pròxima festina lente.

Gratis et amore: Gratis i per amor. Ex: Ningú no fa res gratis et amore.

Grosso modo: A l'engrós. Ex: Vaig anar a can Batliu i vaig comprar pinso a grosso modo.

Hàbitat: Lloc on viven espècies. Ex: L'hàbitat dels lleons és l'Àfrica.

Hic et nunc: Aqui i ara. Ex: L'hic et nunc de Forest Gamp és la dècada dels 80 i Alabama.

Homo: Persona. L'homo sapiens és bastant evolucionat.

Homo homini lupus: L'homo és un llop per a l'home. Ex: La professora va matar als alumnes: homo homini lupus.

Honoris causa: Per honor. Ex: L'han fet doctor honoris causa.

Ibidem: Allà mateix. Ex: Vaig trobar l'informació Ibidem.

Ídem: El mateix. Ex: -T'estim +Ídem

Illo tempore: En aquell temps, un temps passat. Ex: Illo tempore els musulmans eren perseguits.

LLATINISMES VI

51.Et cetera: La resta (Ha de venir en Joan, en Pere, en Toni, et cetera)

52.Ex abrupto : En sec ( Va frenar ex abrupto) 

53.Ex aequo: Per igual (Va repartir l'herència ex aequo entre els fills)

54.Ex cathedra: Des d'una cadira (sempre parla ex cathedra, té molta autoritat) 

55.Ex professo: Aposta ( Van posar una trampa a na Laura ex professo) 

56.Ex voto: D'una promesa (A l'església hi ha ex voto al sant cristo) 

57.Excusatio non petita,acusatio manifesta: Excusa no demanada manifesta una acusació (Sense que li digues res ja va dir que no havia estat ell, ja ho saps excusatio non petita acusatio manifesta)

58.Fac simile: Copia igual (aquest ca és un fac simile del meu)

59.Fac totum: Ho fa tot (Com va dir Fígaro, som el fac totum de la ciutat) 

60.Facta non verba: Fets no paraules (Estic cansat que nomes parlis i no facis res facta non verba)