LLISTA OFICIAL DE LLATINISMES

LLATINISMES MÉS FREQÜENTS
A
accessit: “Es va acostar”. Recompensa que es dóna a qui no obté el premi, però s'acosta a ell.
ad absurdum: “Fins a l'absurd" Demostració de la validesa d'un argument per la impossibilitat de la seva contrari.
ad calendas graecas: “En les calendes gregues”. Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s'utilitzava en el sentit de “mai”.
ad hoc: “Per a això precisament”. Expressa adequació i té un ús general.
ad nauseam: “Fins a la nàusea”, “fins al vòmit”.
agenda: “Les coses que s'han de fer”. D'aquí, quadern en el qual s'anota el que s'ha de fer cada dia.
album: “Blanc”. Llibre per a omplir amb fotos, croms, adhesius ...
Alea iacta est: “La sort està llençada”. Paraules de Juli Cèsar al creuar amb el seu exèrcit el riu Rubicó per anar contra Roma. S'empra quan es pren una decisió important.
alias: “D'altra manera”, “en ocasions”. Davant de sobrenoms; significa “conegut també com...”
alma mater: “Mare que alimenta”, “mare nutrícia”. Designa la Universitat.
alter ego: “Un altre jo”, “un segon jo”. Persona de confiança que representa a un o s'identifica amb ell.
Altius, citius, fortius: “Més alt, més ràpid, més fort”. Lema olímpic.
anno domini: “Any del Senyor”, el mateix que “després de Crist” (d. C).
annus horribilis: “Any terrible, horrorós, esborronador”.
ante meridiem: Sol abreujar-se a. m. Significa “abans del migdia”. S'oposa a post meridiem.
a priori: “Amb anterioritat” a una circumstància determinada.
a posteriori: “Amb posterioritat”.
aurea mediocritas: “Daurada mediocritat”. Lloança del terme mig i de l'equilibri.
ave: “Salut”, “hola” .
Ave, Caesar, morituri te salutant: “Salut, César, els que van a morir et saluden”. Era la salutació ritual dels gladiadors a l'emperador abans d'iniciar el combat.
B
Beatus iIIe: “Feliç aquell”. Principi d'un famós vers d'Horaci que enalteix la vida senzilla. Figura literària.
bis: “Dues Vegades”.
C
campus: “Camp”. S'utilitza per a referir-se al terreny d'una universitat o
d'un col·legi.
caritas: "Amor al proïsme, amor-pietat, amor-compassió». Per això hi ha una institució benèfica que té el nom de Càritas.
Carpe diem: “Gaudeix del dia present”. Altre vers d'Horaci.
Casus belli: “Motiu de guerra”. Causa que justifica una guerra.
cave canem: “Alerta amb el gos”.
Cogito, ergo sum: “Penso, per tant existeixo”. Principi de la filosofia de Descartes.
confer: Sol abreujar-se cf. o cfr. Significa “compara”, “ consulta”.
confiteor: “Confesso”. Primera paraula de la pregària religiosa Confiteor Deo omnipotenti .
contra naturam: “Contra la naturalesa”.
corpore insepulto: “Amb el cos sense sepultar “.
cum laude: “Amb lloança”, “amb elogi”. Es diu freqüentment del resultat d'un examen.
curriculum vitae: “Carrera de la vida”. Conjunt de circumstàncies relatives a l'estat civil, situació acadèmica i professional, mèrits d'una persona.
D
De facto: “De fet”. S'oposa a l'expressió de iure.
deficit: “Falta”. S'oposa a superavit.
de incognito: “De manera desconeguda”, “sense notorietat”.
de iure: “D'acord a dret”, “de conformitat amb la llei” .
delirium tremens: Forma de deliri amb il·lusions òptiques i terror, per un ús abusiu de l'alcohol.
desideratum (plural: desiderata): “El desitjat”, “les coses desitjades”. Sol emprar-se parlant de llistes de coses que es desitgen adquirir.
de visu: “De vista”, “per haver-lo vist”.
dies ater: “Dia negre”. Dia de desastre assenyalat com a tal en el calendari romà.
Ecce homo: “Heus aquí l'home”. Paraules de Pilat quan va presentar a Jesús amb la corona d'espines.
ergo: “Per tant”, “en conseqüència”.
errata: “Errors”, “equivocacions”.
et cetera: Sol abreujar-se etc. Significa “i tot la resta”.
ex abrupto: “Bruscament”.
ex aequo: “Amb igual mèrit”, “amb igual rang”.
ex cathedra: “Des de la càtedra”, “en to doctrinal”.
Excusatio non petita, accusatio manifesta: “L'excusa que no s'ha demanat és una acusació clara”.
ex professo: “Deliberadament”, “a propòsit”.
extra murs: “Fora de les muralles”.
exvoto: “Procedent d'un vot, d'una promesa”.
F
Fac simile: “Facsímil”. La seva abreviatura és fax . Literalment significa “fes una cosa semblant” S'utilitza amb l'accepció de “reproducció exacta d'alguna cosa”.
factotum: “Que ho fa tot”.
forum: “Lloc de reunió o discussió”.
G
gravamen: “Càrrega”, “perjudici”.
grosso modo: “Sense molta exactitud”, “a grans trets”.
H
habitat: “Hàbitat”. Regió en la qual viu un animal o una planta.
hic et nunc: “Aquí i ara”.
homo: “Home” referit a l'espècie humana, tant baró com dona. Pot anar unit a “faber, erectus, habilis, sapiens".
honoris causa: “Per causa de l'honor”, “per a honrar”. Referit a la concessió de títols honorífics, com doctor “honoris causa”.
I
idem: ”El mateix”, “igual”.
in albis: “En blanc”.
in crescendo: “En creixement”, “en augment”.
in dubio pro reo: “En el dubte, a favor del reu”. Principi jurídic, que també s'aplica en altres situacions.
in extremis: “En l'últim moment".
in fraganti: La forma correcta seria in flagranti. Significa “en el moment de cometre un delicte”.
in memoriam: “En memòria”, “en record”.
in mente: “En la ment”, “en el pensament”.
in pace: “En pau”.
in pectore: “En el pit”, “en el cor”. Reserva o secret d'una resolució ja presa.
INRI (lesus Nazarenus Rex ludaeorum): “Jesús Natzarè, rei dels jueus”. Cartell amb inicials que va posar Pilat en la creu de Jesús.
in saecula saeculorum: “Pels segles dels segles” . Per a indicar la llarga durada d'una cosa.
in situ: “En el seu lloc, sobre el terreny”.
interim: “Entretant”.
inter nos: “Entre nosaltres”, “en confiança”.
in vitro: “En el vidre”. Indica tot procés fisiològic que té lloc fora de l'organisme (en tubs).
in vivo: “En l'ésser viu”. S'oposa a in vitro i designa un procés fisiològic dintre de l'organisme.
ipso facto: “Pel mateix fet”, “immediatament”, “en l'acte”.
iunior: S'abreuja Jr. Significa “més jove”, “el més jove”. S'oposa a sènior.
L
lapsus: “Error”, “falla”. Pot aparèixer amb calami (d'escriptura), linguae (al parlar), memoriae.
lato sensu: “En sentit ampli”. S'oposa a stricto sensu.
M
manu militari: “Amb mà militar”, “per la força”.
mare magnum: “Confusió d'assumptes o coses”. Literalment significa “gran mar”.
Mare nostrum: “El nostre mar". La mar dels romans era la Mediterrània.
maxime: “Sobretot”.
mea culpa: “Per la meva culpa”. Admetent la pròpia responsabilitat.
medium: “Mig”, “intermedi”. Persona-instrument de les manifestacions dels esperits.
memorandum: “El que cal recordar”.
Mens sana in corpore sano: “Una ment sana en un cos sa”.
minimum: “El menys”.
modus operandi: “Manera d'obrar”.
modus vivendi: “Manera de viure”.
motu proprio: “Espontàniament” “voluntàriament”.
mutatis mutandis: “Canviades les coses que han de ser canviades”, “amb els canvis necessaris”.
N
Non plus ultra: “No hi ha (terra) més enllà”. Inscripció que va ser gravada per Hèrcules al separar dues muntanyes per a unir l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.
nota bene (NB): “Notis bé”. Anotació que es fa al final d'una carta o un escrit.
numerus clausus: “Nombre tancat”, “quantitat limitada”. S'utilitza en l'àmbit docent.
O
opera prima:”Obra primera”. Primera obra d'un autor.
Opus Dei: “Obra de Déu”. Congregació religiosa.
opusculum: “Obra petita”. Composició literària o musical de poca extensió.
P
Panem et circenses: “Pa i circ” El que donaven els emperadors al poble per a
guanyar-se el seu favor.
paterfamilias: “Pare de família”, “cap de la família”.
patres patriae: “Pares de la pàtria”. Els membres de la càmera legislativa d'un país.
peccata minuta: “Faltes lleus”. Coses sense importància.
per capita: “Per cap”. El que correspondria a cada individu.
per saecula saeculorum: “Pels segles dels segles”
per se: “Per si mateix”.
persona non grata: “Persona indesitjable”.
placebo: “Agradaré”. Medicament vàlid per a tranquil·litzar més que guarir.
placet: “Agrada”. S'usa quan es dóna el consentiment.
plus: “Més”. S'utilitza amb el valor de gratificació.
podium: “Pedestal”, “plataforma”.
post data (p.d.): “Després de donada”. El que s'escriu en una carta després de la signatura.
post meridiem: "Després de migdia" abreujat p. m. S'oposa a ante meridiem.
primus inter pares: “El primer entre iguals”.
pro indiviso: “Per no dividit”. Objectes o béns que no poden dividir-se.
Q
quid: “Alguna cosa”, “què”. S'utilitza amb el sentit de “causa principal d'una cosa”.
quorum: “Dels quals”. Abreujament de la frase llatina quorum praesentia sufficit (“amb la presència dels quals és suficient»). Requisit numèric perquè una reunió sigui vàlida.
Quo vadis?: “On vas?”. Pregunta que San Pere, fugint de Roma, li va fer a Jesús en la via Àpia.
R
rara avis: “Rara au”, “cosa estranya”. Sol dir-se d'una persona o cosa difícil de trobar.
referendum: És abreujament de la frase llatina ad referèndum. Significa “per a consultar”.
requiem: “Descans”. De l'expressió “missa de rèquiem”, pels difunts. També és la composició musical per a aquesta missa.
requiescat in pace: S'abreuja RIP Significa “descansi en pau” i sol col·locar-se en les làpides.
rictus: “Ganyota de la boca” .
rigor mortis: “Rigidesa cadavérica”.
S
sènior: “Més vell”. S'abreuja Sr. Oposat a iunior.
sic: “Així”. S'usa entre parèntesi i darrere de frases o paraules transcrites textualment.
sigla: «Abreujaments».
Symposium: “Banquet”. Paraula grega que s'utilitza per a designar una reunió d'experts.
sine die: ”Sense dia”. S'utilitza quan alguna cosa es posposa indefinidament.
sine nobilitate: Habitualment s'utilitza en la seva forma abreujada snob. Significa “sense noblesa”.
sine qua non: “Sense la qual no (condició)”. Condició indispensable.
statu quo: "En l'estat en el qual (estan les coses)”.
status: "Estat o condició d'una persona o cosa”.
stricto sensu: “En sentit estricte", “en sentit rigorós”.
sub iudice: “Sota el jutge”. Assumpte pendent de decisió judicial.
sui generis: “De gènere propi”. Es diu d'alguna cosa quan és molt especial i difícil de classificar.
summum: “El màxim”.
superavit: "Va sobrar”. “El que sobra”. S'oposa a dèficit.
T
tabula rasa: “Taula rasa”. Fa referència a les tauletes de cera que s'utilitzaven per a escriure amb un estilet i que s'allisaven per a tornar a escriure. S'utilitza per a referir-se a la ment abans del coneixement, i també per a assenyalar que es comença de nou o es prescindeix d'alguna cosa.
totum revolutum: “Tot regirat”. Confusió total.
Tu quoque, fili mihi: “Tu també, fill meu!". És la frase que va pronunciar Cèsar quan va veure que el seu fill Brut també participava en la conspiració per a assassinar-lo.
U
ultimátum: “Últim avís”, “últim termini».

ultra: “Més enllà”, “extrem”. De vegades s'utilitza com prefix: els ultrasur, ultracurt.
urbi et orbi: “A la ciutat i al món”, és a dir, “a totes parts”.
V
vade mecum: “Camina amb mi”. Sol anomenar-se així un llibre de poc volum i
fàcil maneig per a consulta de dades importants.
Vade retro: “Vés-te enrere”, “Retrocedeix”. Paraules dites per Crist al ser temptat per Satanàs; s'utilitzen per a rebutjar una oferta molt temptadora.
vale: “Adéu”, “passa-ho bé”.
Veni, vidi, vici: “Vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer”. Exemple de laconisme per expressar la rapidesa i eficàcia en una acció. Va ser el part que va donar Cèsar al Senat en comunicar la seva victòria en el Pont.
verbigràcia: “Per exemple”.
versus: “En” contra de “, enfront de”.
viacrucis: "El camí de la creu”. Pujada de Crist al Calvari amb la creu a coll. S'utilitza amb el sentit de recorregut penós o aflicció continuada.
vice: “En lloc de”. Se sol usar com a prefix fonamentalment de càrrecs: «vicepresident».
vice versa: “A l’inrevés”, “al contrari”. Pot aparèixer escrit en dues paraules o en una sola.
vis comica: “Força còmica”, “facultat de fer riure”.
viva voce: “De viva veu”.
vox populi: “Veu del poble”, “rumor popular”.

OVIDI Dèdal i Ícar

Dèdal, cansat del seu obligat exili a Creta, i enyorant el seu país natal, decidí enginyar la forma de tornar al lloc on va néixer. Es posà per tant a fabricà unes ales fetes amb plomes juntades estretègicament amb l’ajuda de ceres aromàtiques i el mossetatge del seu fill, Ícar. Aquelles ales els permetrien fer per l’aire el camí fins a casa, sobrevolant les fronteres que els hi separaven.

Els primers quilòmetres de vol foren d’aprenentatge, però a mesura que anà passant el trajecte, Ícar s’anà confiant i allunyant cada cop més del seu pare. Desobeint les indicacions que molt seriosament li havia fet Dèdal, Ícar s’acostà massa al sol. La cera que unia les plomes de les seves ales es fongué, i Ícar caigué al mar on morí i el qual avui porta el seu nom, així com les terres on fou enterrat ( el mar d’Ícar i l’illa d’Icària).

OVIDI: Orfeu i Eurídice

Himeneu (déu del matrimoni) acudeix a Orfeu per explicar-li que la seva recent esposa, mentre passejava per l'herba, ha estat mossegada per una serp i ha mort. Orfeu, després d'una gran pena, decideix baixar a l'Hades per intentar persuadir Plutó i Prosèrpina que deixin tornar a la terra Eurídice; si no ho aconsegueix, Orfeu quedarà a l'infern amb ella.

Tot l'infern, en suplicar Orfeu per Eurídice, queda commocionat: els càstigs eterns s'aturen i ploren les Eumènides (la personificació de les causes pronunciades contra un criminal); així que Plutó i Prosèrpina decideixen cridar Eurídice: la deixaran tornar a la terra amb la condició que Orfeu no miri a Eurídice, que haurà de caminar darrere ell, fins que surtin de l'Hades. Aquest, finalment, no pot evitar mirar la seva esposa, així que Eurídice queda per segona vegada a l'Hades.

Després d'això, Orfeu decideix tornar a intentar salvar Eurídice, però el barquer Caront no el deixa travessar el riu Aqueront, així que queda, assegut i desolat, a la ribera. En veure que ja no hi pot fer res, es retira a la muntanya del Ròdope, enutjat amb els déus.

OVIDI Pigmalió

Pigmalió, desitjant tenir esposa, va esculpir una figura femenina d’ivori blanc d’una bellesa insuperable. Tan meravellat quedà de la seva obra que s’hi enamorà, la vestia i l’engalarnava amb pedres precioses, petxines, flors… Dormia ajagut al seu costat damunt matalassos de porpra de Sidó i coixins de plomes.

Tan gran era el seu desig que aquella noia d’ivori fos la seva esposa, que el dia que tot Xipre celebrava la festa de Venus s’acostà al temple de la deessa i després d’haver fet les ofrenes pertinents demanà que la seva noia d’ivori es convertís en una dona real.

En arribar a casa, com de costum, Pigmalió besà el llavis de la seva noia i li semblà que eren calents i tocà la seva pell que pareixia que s’ablania.

Agraït a Venus perquè el seu desig s´hagués complert pronuncià nombroses pregàries en el seu honor.

OVIDI Metamorfosis

Com cada any, una pregunta de l'examen de selectivitat farà referència a una selecció de passatges de les Metamorfosis del poeta Ovidi.
Enguany toca llegir:
-Perseu i Andròmeda
-Medea i Jàson
-Dèdal i Ícar
-Orfeu i Eurídice
-Pigmalió
-Midas
-Acis, Galatea i Polifem
-La Sibil·la

OVIDI: La Sibil·la

Eneas demana a la Sibil·la si el pot acompanyar a l’infern, per veure al seu pare. Quan tornen, Eneas, per donar les gràcies a Sibil·la, li vol construir un temple. Però ella no ho vol acceptar, com que no és cap deesa, ni creu que una persona es mereixi un temple.

Conta a Eneas que, quan era jove, el déu Febus li donava el poder de predir i de interpretar el futur ili concedia el desig que volgués. Ella llavors va agafar un grapat d’arena i li va demanar a Febus de concedir-li tants d'anys com grans d'arena tenia el puny.

Però, no se’n recorda de demanar al déu que en tots aquests anys conservàs la seva joventut. Per tant, la Sibil·la tenia, en el moment d'estar amb Eneas, 700 anys aproximats, i encara li quedaven uns 300 anys. El seu cos, mentrestant havia envellit tant, que en Febus mateix no la reconeixeria.

OVIDI: Medea i Jàson

Medea és filla del rei Eetes, del llunyà país de la Còlquide. Quan hi arriba Jàson a la recerca del toisó d'or, Medea s'enamora de l'estranger i l'ajuda amb els seus poders màgics a canvi  que ell li sigui sempre fidel i se l'emporti amb ell a Grècia.

En Yunez envia aquestes fotos... quin ungüent més estrany li ha donat na Medea per anar a trobar-se amb els bous... deu ser Jàson amb la pell atòpica:

Añadir leyenda

ESQUEMA DE TOTES LES DECLINACIONS

1 declinació

2 declinació

3 declinació

4 declinació

5 declinació

Sg

Pl

m/f sg

N sg

m/f pl

N pl

m/f sg

N sg

m/f pl

N pl

m/f sg

N sg

m/f pl

N pl

sg

pl

Nominatiu

-a

-ae

-us

-um

-i

-a

Ø/-s

Ø

-es

-a/-ia

-us

-u

-us

-ua

-es

-es

Vocatiu

-a

-ae

-e

-um

-i

-a

Ø/-s

Ø

-es

-a/-ia

-us

-u

-us

-ua

-es

-es

Acusatiu

-am

-as

-um

-um

-os

-a

-em

Ø

-es

-a/-ia

-um

-u

-us

-ua

-em

-es

Genitiu

-ae

-arum

-i -o -o

-orum -is -is

-is -i -e/-i

-um/-ium -ibus -ibus

-us -ui -u

-uum -ibus -ibus

-ei

-erum

Datiu

-ae

-is

-ei

-ebus

Ablatiu

-a

-is

-e

-ebus

FUTUR IMPERFET PASSIU

El futur imperfet passiu es construeix igual que l'actiu però canviant les desinències.

1a conjugació	2a conjugació	3a conjugació	4a i mixta conjugació
√+ A+Bo+des √+A+Bi+des √+ A+Bi+des √+ A+Bi+des √+ A+Bi+des √+ A+Bu+des	√+E+Bo+des √+ E+Bi+des √+E+Bi+des √+ E+Bi+des √+E+Bi+des √+E+Bu+des	√+ A+ des	√+IA+des
		√+E+des	√+IE+des

PRESENT DE SUBJUNTIU PASSIU

Per fer el present de subjuntiu en veu passiva hem d'utilitzar la mateixa estructura que al present d'indicatiu en veu activa, però emprant les desinències passives.

Desinències

1 pers sing	-(o) r
2 pers sing	-ris/re
2 pers sing	-tur
1 pers plural	-mur
2 pers plural	-mini
3 pers plural	-ntur

Exemples

Lavo (1):

1 pers sing	Laver
2 pers sing	Laveris/lavere
3 pers sing	Lavetur
1 pers plural	Lavemur
2 pers plural	Lavemini
3 pers plural	Laventur

Maneo(2):

1 pers sing	Manear
2 pers sing	Manearis/Maneare
3 pers sing	Maneatur
1 pers plural	Maneamur
2 pers plural	Maneamini
3 pers plural	Maneantur

Disco (3):

1 pers sing	Discar
2 pers sing	Discaris/Discare
3 pers sing	Discatur
1 pers plural	Discamur
2 pers plural	Discamini
3 pers plural	Discantur

Audio (4):

1 pers sing	Audiar
2 pers sing	Audiaris/audiare
3 pers sing	Audiatur
1 pers plural	Audiamur
2 pers plural	Audiamini
3 pers plural	Audiantur

Sapio (m):

1 pers sing	Sapior
2 pers sing	Sapiaris/sapiare
3 pers sing	Sapiatur
1 pers plural	Sapiamur
2 pers plural	Sapiamini
3 pers plural	Sapiantur