PRETÈRIT IMPERFET DE SUBJUNTIU PASSIU

1a conj.	Infinitiu +	Desinència passiva
2a conj.
3a conj.
4a conj.
Conj. m.

Exemples:

Peragro 1

1 persona sg.	Peragrarer
2 persona sg.	Peragrareris/ -re
3 persona sg.	Peragraretur
1 persona pl.	Peragraremur
2 persona pl.	Peragraremini
3 persona pl.	Peragrarentur

Caneo 2

1 persona sg.	Canerer
2 persona sg.	Canereris /-re
3 persona sg.	Caneretur
1 persona pl.	Caneremur
2 persona pl.	Caneremini
3 persona pl.	Canerentur

Cedo 3

1 persona sg.	Cederer
2 persona sg.	Cedereris /-re
3 persona sg.	Cederetur
1 persona pl.	Cederemur
2 persona pl.	Cederemini
3 persona pl.	Cederentur

Ferio 4

1 persona sg.	Ferirer
2 persona sg.	Ferireris /-re
3 persona sg.	Feriretur
1 persona pl.	Feriremur
2 persona pl.	Ferireremini
3 persona pl.	Ferirentur

Reuincio m.

1 persona sg.	Reuincerer
2 persona sg.	Reuincereris /-re
3 persona sg.	Reuinceretur
1 persona pl.	Reuiniceremur
2 persona pl.	Reuinceremini
3 persona pl.	Reuincerentur

PRETÈRIT IMPERFET D'INDICATIU PASSIU

De la primera conjugació aquest temps verbal és per a totes les persones igual:

ARREL+A(Vocal d'unió)+BA+desinències passives

Per la segona i la tercera conjugació el temps verbal es fa:

ARREL+E+BA+desinències passives

I per la quarta conjugació i la mixta:

ARREL+IE+BA+desinències passives

EXEMPLES:

Primera conjugació:

1	Militabar
2	Militabaris/re
3	Militabatur
1	Militabamur
2	Militabamini
3	Militabantur

Segona conjugació:

1	Studebar
2	Studebaris/re
3	Studebatur
1	Studebamur
2	Studebamini
3	Studebantur

Tercera conjugació:

1	Nubebar
2	Nubearis/re
3	Nubebatur
1	Nubebamur
2	Nubebamini
3	Nubebantur

Quarta conjugació:

1	Saeviebar
2	Saeviebaris/re
3	Saeviebatur
1	Saeviebamur
2	Saeviebamini
3	Saeviebantur

Mixta:

1	Suscipiebar
2	Suscipiebaris/re
3	Suscipiebatur
1	Suscipebamur
2	Suscipiebamini
3	Suscipiebantur

GRAUS DE L'ADJECTIU

Hi ha tres graus d'adjectius, el grau superlatiu (el més alt o altíssim) , el grau comparatiu de superioritat( més alt que), d'igualtat (tan alt com) i d'inferioritat( menys alt que) i el grau positiu, l'adjectiu natural (alt).

En llatí els comparatius es fan afegint:

Minus + adjectiu en grau positiu + quam: menys … que; d'inferioritat

Tam + adjectiu en grau positiu + quam: tan … com; d'igualtat

Magis + adjectiu en grau positiu + quam: més … que; de superioritat.

També es pot formar els adjectius de superioritat afegint els sufixos -ior i -ius a l'arrel de l'adjectiu positiu.

Petrus est minus altus quam Paulus

Petrus est tam altus quam Paulus

Petrus est magis altus quam Paulus: Petrus est altior;(més alt) quam Paulus

Quan hi ha una comparació, sempre s'estableix entre dos termes. El primer sol ser fer una funció sintàctica dins la frase (per exemple, subjecte, com en les de l'exemple) i el segon sempre s'etiqueta 2TC, és a dir, segon terme de la comparació. Podem trobar-lo en el mateix cas que el primer (quam Paulus) o bé en ablatiu (Paulo) sense posar quam, per exemple:

Petrus est altior ( o magis altus ) Paulo

Es declina per la tercera declinació en temes en consonant; exemple: altus, alta altum (2-1-2) és el grau positiu, n'agafam l'arrel (ALT) i li afegim el sufix IOR, IVS: queda altior, altius( 3) i es declina per la tercera (independentment que el positiu ho sigui o no), temes en consonant.

Exemples:

	Singular		Plural
	Masc/ fem	Neutre	Masc/ fem	Neutre
Nominatiu	Altior	Altius	Altiores	Altiora
Vocatiu	Altior	Altius	Altiores	Altiora
Acusatiu	Altiorem	Altius	Altiores	Altiora
Genitiu	Altioris	Altioris	Altiorum	Altiorum
Datiu	Altiori	Altiori	Altioribus	Altioribus
Ablatiu	Altiore	Altiorum	Altioribus	Altioribus

SUPERLATIU
La major part dels adjectius, al voltant d'un 90%, per fer el superlatiu, agafa l'arrel del positiu i hi afegeix -issimus, -issima, -issimum. Així queda un adjectiu de 2-1-2. Ex: altissimus, altissima, altissimum.
La resta, és a dir, el 10% restant, es divideix en dos grups:
·Quan el positiu acaba en -lis, afegim al positiu: -limus, -lima, -limum. Ex: facillimus, facillima, facillimum.

·Quan el positiu acaba en -er, afegim al positiu: -rimus, -rima, -rimum. Ex: acerrimus, acerrima, acerrimum.

Tant l'un com l'altre es declinen com un adjectiu 2-1-2.

PRESENT D'INDICATIU PASSIU

Per fer el temps en passiva s'utilitzen les mateixes vocals d'unió, però canviant les desinències.

DESINÈNCIES EN PASSIVA

(o) -r

-ris/-re

-tur

-mur

-mini

-ntur

Exemple de present d'indicatiu en passiva de la primera conujugació:

1	amor
2	amaris/amare
3	amatur
1	amamur
2	amamini
3	amantur

Exemple de present d'indicatiu en passiva de la segona conjugació:

1	habeor
2	haberis/habere
3	habetur
1	habemur
2	habemini
3	habentur

Exemple de present d'indicatiu en passiva de la tercera conjugació:

1	duceor
2	duciris/ducire
3	ducitur
1	ducimur
2	ducimini
3	Ducuntur

Exemple de present d'indicatiu en passivaa de la quarta conjugació:

1	dormior
2	dormiris/dormire
3	dormitur
1	dormimur
2	dormimini
3	domintur

Exemle de present d'indicatiu en passiva de la cinquena conjugació:

1	incipior
2	incipiris/incipire
3	incipitur
1	incipimur
2	incipimini
3	Incipintur

INTRODUCCIÓ A LA VEU PASSIVA

En llatí els verbs en passiva formats amb l'arrel de present es conjuguen igual que en actiu, només canvien les desinències. És a dir, posam l'arrel, la vocal d'unió que posàvem per a l'activa i després unes altres desinències que són aquestes:

Passives

-(O)R

-Ris/-Re

-Tur

-Mur

-Mini

-NTUR

EXCEPCIÓ: Tenim dues excepcions a la norma general que acabam d'escriure.

1. Al present d'indicatiu de les conjugacions 3a i mixta, la 2a persona singular canvia la vocal d'unió I per E.
2. Al futur de les conjugacions 1a i 2a, la segona persona singular canvia la vocal d'unió I per E.

Igual que en català o en castellà, quan tenim un verb passiu moltes vegades necesitam un complement agent. En llatí el complement agent es construeix amb la preposició a / ab + ablatiu.

Ex.:

Canis        ossum          manducat

N sg Sub  Ac sg CD     VERB

Ossum      manducatur     a cane

N sg Sub      VERB           prep+Abl C. Ag