Aquestes oracions indiquen el temps en què es verifica allò dit en l'oració principal. Poden expressar també duració i freqüència. El mode més corrent és indicatiu. Les conjuncions temporals són:
CUM - en indicatiu: es fa servir en indicatiu quan té purament sentit temporal.
CUM en subjuntiu - combina el sentit temporal amb un matís causal (cum històric)
CUM en subjuntiu - combina el sentit temporal amb un matís causal (cum històric)
- ús de l'imperfet quan l'acció és contemporània a l'anterior.
- ús del plusquamperfet quan l'acció és anterior.
Altres conjuncions
- antequam, priusquam: abans que
- postquam: després que
- ubi: quan
- ut, simul ac, statim ac: tan prest com
Traducció: El cum històric es tradueix al català com un gerundi simple si el verb està en imperfet i com un gerundi compost quan el verb està en plusquamperfet.
Ex.
Cum rosam uiderat, tum incipere uer arbitrabatur. (Ciceró)
Després que havia vist una rosa, pensava que començava la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada