Dèdal, cansat del seu obligat exili a Creta, i enyorant el seu país natal, decidí enginyar la forma de tornar al lloc on va néixer. Es posà per tant a fabricà unes ales fetes amb plomes juntades estretègicament amb l’ajuda de ceres aromàtiques i el mossetatge del seu fill, Ícar. Aquelles ales els permetrien fer per l’aire el camí fins a casa, sobrevolant les fronteres que els hi separaven.
Els primers quilòmetres de vol foren d’aprenentatge, però a mesura que anà passant el trajecte, Ícar s’anà confiant i allunyant cada cop més del seu pare. Desobeint les indicacions que molt seriosament li havia fet Dèdal, Ícar s’acostà massa al sol. La cera que unia les plomes de les seves ales es fongué, i Ícar caigué al mar on morí i el qual avui porta el seu nom, així com les terres on fou enterrat ( el mar d’Ícar i l’illa d’Icària).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada