Pigmalió, desitjant tenir esposa, va esculpir una figura femenina d’ivori blanc d’una bellesa insuperable. Tan meravellat quedà de la seva obra que s’hi enamorà, la vestia i l’engalarnava amb pedres precioses, petxines, flors… Dormia ajagut al seu costat damunt matalassos de porpra de Sidó i coixins de plomes.
Tan gran era el seu desig que aquella noia d’ivori fos la seva esposa, que el dia que tot Xipre celebrava la festa de Venus s’acostà al temple de la deessa i després d’haver fet les ofrenes pertinents demanà que la seva noia d’ivori es convertís en una dona real.
En arribar a casa, com de costum, Pigmalió besà el llavis de la seva noia i li semblà que eren calents i tocà la seva pell que pareixia que s’ablania.
Agraït a Venus perquè el seu desig s´hagués complert pronuncià nombroses pregàries en el seu honor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada